Les nenes, els nens i els adolescents són sensibles, creatius, intel·ligents, curiosos, intrèpids, imaginatius i tot un seguit de coses inesperades i genials. Però  què passa quan els tractem com si poguessin descobrir el món amb els seus ulls, fer-se preguntes, donar-se respostes que tinguin a veure amb la seva edat i no amb la nostra? Què passa quan els escoltem i volem saber com són i què els preocupa? I encara més: Què passa quan els demanem que ens diguin ells i elles com arreglarien alguns problemes socials o emocionals que tenen a veure amb tots i a totes però també amb les nostres societats i la societat global? Què pot passar quan els demanem que descobreixin les coses i ens les expliquin a la seva manera? I si els necessitéssim per pensar i generar projectes a favor de la pau i en contra de l’exclusió social i la pobresa infantil?